Joomla Templates and Joomla Extensions by ZooTemplate.Com
Heavy Metal

Heavy Metal
(1981)

Director: Gerald Potterton
Guión: Daniel Goldberg y Len Blum
Productor: Ivan Reitman
Muntatg: Ian Llande, Mick Manning y Gerald Tripp
Música: Elmer Bernstein
Intèrprets: (solo voz) John Candy, Eugene Levy, Richard Romanus, John Vernon, Harold Ramis

Heavy Metal (Gerald Potterton, 1981) va ser una de les escasses pel·lícules d'animació nord-americana que a l'ombra de l'èxit de la mítica i pionera El gat Fritz (Fritz the cat, Ralph Bakshi, 1972) van sorgir amb comptagotes durant els 70 i primers 80. Es tractava d'un cinema allunyat dels esquemes clàssics de Disney i que apostava per una animació orientada al públic adult comptant amb grans dosis de sexe i temes controvertits; si bé la primera tanda de pel·lícules s'inspirava en l'escola de còmic de Sant Francisco (Robert Crumb, Spain, Gilbert Shelton, etc), després de l'èxit de la notable El senyor dels anells (The lord of the rings, Ralph Bakshi, 1978) l'estil es decanta cap a la fantasia heroica i la ciència ficció sempre amb el món del còmic com a referència. La pel·lícula que avui es presenta com a homenatge al gran artista Juan Giménez, adapta les conegudes històries aparegudes a la revista Heavy Metal, versió americana de la famosa publicació francesa Metall Hurlant. Sabent això ja es pot deduir que es tracta d'una obra que és un delit per als ulls de l'espectador. A través de la seva fragmentada narració podrem gaudir amb el treball d'artistes llegendaris com ara el ja citat mestre Giménez (amb la primera història que narra El Mal, un hard boiled cínic amb alguns punts en comú amb RanXerox), Neal Adams, Berni Wrightson ( amb l'episodi més divertit del llargmetratge), Howard Chaykin, Angus McKie, Richard Corben, Mike Ploog, i per descomptat l'irrepetible Moebius (en el bell episodi que tanca la pel·lícula). En tractar-se d'una pel·lícula d'episodis units per una petiia història, com és habitual en aquest tipus de produccions, la qualitat dels mateix és irregular i alguns són millors que altres però gràcies a la curta durada fan que el resultat general sigui més que notable . En la seva aposta per un cinema adult Potterton també arrisca en la narració usant travellings i moviments de càmera, resultant una pel·lícula molt cridanera a nivell visual. I memorable i molt recordat, a més de ser la raó per la qual la pel·lícula va desaparèixer de circulació durant uns anys, és la seva espectacular banda musical, per una banda una partitura simfònica de primer nivell composta pel mític Elmer Bernstein i per un altre una selecció de cançons que inclouen a Blue Oyster Cult, Black Sabbath, Nazareth, Trust, Devo, Sammy Haggar, Riggs ..

Joomla Templates and Joomla Extensions by ZooTemplate.Com
 
.

Patrocinen


l?antic cafè de la Rambla

Miramar
Cooperativa Cor de Marina




Organitza

The Crypts

Festival adherit al

Mitjans



Terrorweekend


Col·laboren

El Buque Maldito El Circol